25 de Mayo elecciones europeas: Jordi Pujol i Soley, el penúltim virrei traïdor

 

 

 

Sense por i en català.

Qui cony és Jordi Pujol i Soley? No és una pregunta retòrica ni una imitació irònic d'aquell cèlebre desdeny que deixés anar amb gest xulesc i aires de perdonavides: "Qui cony és la UDEF?" ... No És un dubte raonable, sincera, que inquieta qualsevol ment més o menys equilibrada.

És la personificació de la cobdícia professional i sense escrúpols? ... Pot ser, però un usurer sòrdid i pocavergonya, no arriba a estafar a tota una nació de quaranta-set milions de ciutadans si no compta amb la protecció de tot un entramat polític, legislatiu, executiu i judicial al darrere que el protegeixi. Impossible. Ni tan sols un sàtrapa ambiciós i dèspota pot arribar semblant lladronici sense el beneplàcit de poders superiors.

No

Potser encaix amb la figura d'un virrei al qual se li ha concedit prerrogatives de tota mena per raons d'una concepció absurda d'Estat i polítiques errònies. Tan desgavellat com previsible. Perquè tant privilegi, gràcia i facultat sense control i durant tantíssims anys, en mans d'un sol clan, per força ha d'acabar en una aberrant traïció. Als fets em remeto, seu patriarca, Jordi Pujol i Soley bé podria ser el penúltim virrei traïdor.

En qualsevol cas un mal bitxo que ha robat història i Llengües; que ha robat reputació als catalans de bé i prestigi a tots els espanyols. Que ha intentat robar Espanya als catalans i Catalunya als espanyols per establir un feu en què allotjar els seus vilanies sense haver de donar quantes davant ningú, sol davant si mateix i abans satanàs el dia que es mori.

Un esbós d'Honorable que ha acabat en creu indigne per a la institució, per al càrrec, per a la democràcia i el sistema.

Un tipus sinistre que s'ha enriquit empobrint al seu poble. I que quan algú li ha dit: --fins aquí vas arribar Jordi, no ha dubtat a fer públiques les seves vergonyes, i els altres posin al descobert les seves monumentals abusos, fraus i atracaments, si amb això posa fora de perill la seva fabulosa fortuna i dels seus plançons.

Sembla la reencarnació de l'avar Harpagon de Molière, disposa la seva mesquina roïndat a penjar criats, família, fins i tot al mateix per recobrar i salvar el vil metall que havia atresorat.

 

 

 

Traducción aquí mismo.

 

 

Sin miedo y en catalán.

¿Quién coño es Jordi Pujol i Soley? No es una pregunta retórica ni un remedo irónico de aquel célebre desdén que soltara con gesto chulesco y aires de perdonavidas: “¿Quién coño es la UDEF?”...  No. Es una duda razonable, sincera, que inquieta a cualquier mente más o menos equilibrada.

¿Es la personificación de la codicia profesional y sin escrúpulos?... Puede, pero un usurero sórdido y sinvergüenza, no llega a estafar a toda una nación de cuarenta y siete millones de ciudadanos si no cuenta con la protección de todo un entramado político, legislativo, ejecutivo y judicial detrás que lo proteja. Imposible. Ni siquiera un sátrapa ambicioso y déspota puede alcanzar semejante latrocinio sin el beneplácito de poderes superiores.

No.

Quizás encaje con la figura de un virrey al que se le ha concedido prerrogativas de todo tipo por razones de una concepción absurda de Estado y políticas erróneas. Tan descabellado como previsible. Porque tanto privilegio, gracia y facultad sin control y durante tantísimos años, en manos de un solo clan, por fuerza ha de terminar en una aberrante felonía. A los hechos me remito, su patriarca, Jordi Pujol i Soley bien pudiera ser el penúltimo virrey traidor.

En cualquier caso un mal bicho que ha robado historia y Lenguas; que ha robado reputación a los catalanes de bien y prestigio a todos los españoles. Que ha intentado robar España a los catalanes y Cataluña a los españoles para establecer un feudo en el que aposentar sus villanías sin tener que dar cuantas ante nadie, solo ante sí mismo y antes satanás el día que se muera.

Un bosquejo de Honorable que ha terminado en borrón indigno para la institución, para el cargo, para la democracia y el sistema.

Un tipo siniestro que se ha enriquecido empobreciendo a su pueblo. Y que cuando alguien le ha dicho: --hasta aquí llegaste Jordi, no ha dudado en hacer públicas sus vergüenzas, y los demás pongan al descubierto sus monumentales abusos, fraudes y atracos, si con ello pone a salvo su fabulosa fortuna y de sus vástagos.

Pareciera la reencarnación del avaro Harpagón de Moliére, dispuesto en su mezquina ruindad a ahorcar criados, familia, incluso a él mismo por recobrar y salvar el vil metal que había atesorado.   

 

 

 

Saludos y gracias por su atención.